Crònica d'unes curses anunciades

Donat que aquest cap de setmana considero que ha estat especial, no a tots succeeixen coses de la rellevància d’aquest, la crònica, no serà exclusivament del matí del diumenge J, crec es pot començar dissabte per acabar dimarts. Aquest cap darrer cap de setmana de novembre era important per diversos motius, en Joan després d’una temporada sense Marató (diria que sense cap cursa en ruta), afrontava el repte de competir de nou sobre els 42,195 kms a Sant Sebastià, per tal de rebaixar la seva marca de 2h 44m 11s. La Judit, la Lidia i en Jordi, disputaven el Cross de Soria prova decisiva per a la elaboració de la selecció de l’Europeu de Toro, el Cross Sorià estava catalogat per molts, per la quantitat i qualitat dels atletes que hi prenien part, com un Campionat d’Espanya avançat. La resta del grup es quedava a Barcelona per a córrer el Cross de Gavà, especial per a tots nosaltres pel fet de realitzar-se a la mateixa Pineda a on tants kms de sèries hem fet (oi Cesc?), el fet de coincidir en data amb la Jean Bouin ens feia dubtar del possible nombre de participants. Bé ja estem al dissabte al matí, aquí tothom ja es comença a moure camí del seu escenari. Els primers en marxar són els de l’expedició Soria, esmentar que tot i no corre també viatge la Silvia, l’ambient allà serà tal que no vol perdre l’oportunitat de ser-hi J. Sobre les 10 h en Joan ja està al Prat, es desplaça en avió per tal de no carregar les cames amb tantes hores de cotxe. Sobre la mateixa, hora un reduït grup es dona cita a la Pineda de Gavà per tal de rodar i fer un reconeixement sobre el circuit del Cross. I en Cesc ja s’està mudant per anar de casament, no va de nuvi, només de convidat J A la Pineda, tenim una baixa de darrera hora, l’Alex no ve, s’ha dormit.... però ha vingut la Judit!, resulta que no marxa fins després de dinar, pel calçat que ens portava, creiem que vol fer un pic... Mentre rodem, veiem que s’ha fet una neteja considerable de determinades zones, ja va bé, tant de bo es fes més sovint. El circuit l’han pintat tot amb una línia blanca discontínua (avançaments permesos), el que ajudarà a que cap dels corredors es perdi J, acabem de rodar i ràpid cap a casa. El matí del diumenge, si fos futbol i final de lliga l’haurien definit com a “tarda de transistors”. Des de les 9 del matí ja teníem el pensament en la Marató de Donosti, saber com l’hi estava anant a en Joan ens mantenia amb nervis a l’estómac. A l’apropar-se tres quarts de dotze, la confiança que teníem en ell ens feia pensar que ja l’havia acabat!, d’haver tingut els telèfon dels seus pares hauríem trucat J Per Gavà el matí començava bé, només arribar ja ens assabentem que l’Ani ha guanyat la seva cursa. Començant la temporada amb calma, setmana a setmana ens està demostrant que “progresa adecuadamente”, d’això es tracta, doncs la temporada és molt llarga i les curses també. Poc a poc anem passant per la secretaria a recollir el pitrall, allà ens trobem amb un noi que ens desconcerta... ens coneix a tots, creu saber el nostre club i nosaltres no sabem qui és!!, després de fer molta memòria, recordem que va venir a entrenar un dia amb nosaltres a Can Mercader, ja ens quedem més tranquils. A continuació entra en joc el futur Perry Mason del grup (Manu pels amics), en principi està content doncs un parell de rivals directes han evitat el duel i han optat per fer la Jean Bouin. Es dona la sortida, i en Manu controla al grup de cap de cursa, guardant una distància de seguretat com a ell li agrada. Poc a poc es van despenjant unitats i es queda a uns metres del Sr. Pritchard (Alex Rodríguez) i supera al veterà que tenia per davant. En el darrer km, fent gala del seu gran final, va retallant metre a metre la distància amb el primer i entren quasi junts a la mini recta d’arribada. Des de la nostra llunyana posició, (aquesta hora ja escalfàvem) no son capaços de saber quin ha estat l’ordre final. Ambdós amb el mateix temps, en Manu ha estat segon, en Sr. Pritchard que no és coix (és corredor de 800 m), ha pogut defensar la primera plaça. La cursa femenina, totalment trencada des del principi, és encapçalada per la parella Encarna Nuñez & Jacopa Fragapane, finalment la primera d’elles serà la que s’emporti el gat a l’aigua. De les curses femenines, em sorprèn (ja des de la temporada passada) que les cadets habitualment corren força més que les juvenils, sempre ha estat així?, és només una mala generació o potser que estan distretes amb altres temes? Aquestes hores la cursa femenina de Soria ja es deu haver celebrat, però haurem d’espera unes hores per saber com ha anat... El grup de nois ens acabem de preparar, pitrall, sabatilles, darrer glop de beguda, etc,... en aquest moment veiem que en Cesc tot i que resulti sorprenen, mostra senyals de debilitat! S’està notant el cansanci acumulat pel fet de preparar maletes per viatjar a les antípodes i de la celebració del casament... pensem (almenys jo), o el guanyo avui o mai (al principi de la primera volta ja començo a veure que mai J). Anem cap a l’arc de sortida i ràpidament es dona el tret (sense víctimes), la cursa s’estira i es comencen a definir les posicions, al davant l’Alex amb en Jaume Leiva, a continuació l’Oriol amb en Marc i en Mera, l’Antonio i en Cesc, que el veig en una clara progressió cap endavant, l’Oscar en un grupet de tres, jo (amb el bloc de notes) i bastant enganxat en Javi que em pressiona. A la darrera volta, es concreten els llocs, l’Alex tot i intentar deixar enrera a l’atleta egarenc, no ho aconsegueix i és aquest que amb un bon canvi de ritme es destaca en el primer lloc. L’Oriol, tampoc aconsegueix guanyar el seu duel particular i entra en 6ª posició, la resta del grup acabem entrant en l’ordre mantingut des del principi. En aquest cross, ha estat impressionat la quantitat d’ànims que em rebut per part de tots els familiars (pares, mares, núvies) i companys del grup. Gràcies a la seva mobilitat pel circuit pràcticament no passaven dos minuts sense rebre una crit d’alé. Hem d’estar molt agraïts! Per altre banda, la taronja mecànica (ISS Hospitalet), segueix demostrant que aquest any té uns equips molt potents a la majoria de categories. I l’Alex, després de 3 crossos, millorant la seva classificació (fent 4at nacional a Calldetenes, 3er a Mataró i 2on a Gavà), demostra que ja comença a està llest per a la victòria. Com ja ve sent habitual, hi ha una nota negativa. Un dels bessons de l’Antonio acaba ressentit i requereix de massatge in situ. Descalentem i cap a Barcelona que hi ha feina a fer (dinar, veure el vídeo de Soria, etc,...). Un cop a casa, el meu dret a l’informació, pot més que la gana i veig a un foro que la Judit ha fet segona espanyola a Soria. Potser per lo inesperada de la noticia (reconec que en principi no m’ho acabo de creure), me’n vaig cap al vídeo i efectivament és cert!!, ens ha tornat a sorprendre amb el seu gran rendiment en els moments importants de la temporada. Amb això sembla que la selecció per l’Europeu està assegurada. Ja per la tarda, es confirma que en Joan ha fet una bona Marató, ha rebaixat la seva marca situant-la en 2:43:16 (temps oficial). Ha estat capaç de fer la segona mitja uns 40” més ràpida que la primera i acabant a un ritme de 3’ 40”. Que el voleu veure arribar a meta?, clickeu el següent link (pitrall 107) http://atletismo.diariovasco.com/maraton-sansebastian/ Per tancar la jornada, encara ens queda comentar el resultat de dos atletes. Per una banda la Lídia, que tornava a la competició després de la seva retirada al Cross de Calldetenes per lesió al peu. Tot i que sembla que no està massa satisfeta del resultat, des de la redacció es considera positivament la seva cursa. Ella és promesa, el cross era sobre 8 kms i després d’unes setmanes de para i arrenca, només el fet de competir i donar-ho tot ja es de lloar. Les molèsties han desaparegut i ara ja podrà anar al 100% I per tancar en Jordi, que amb aquesta cursa ja en feia la segona del cicle de competicions més enllà dels 30 anys!! J, si heu vist ara ja no escriu com a Txeck, serà significatiu? Si bé a principis de mes, semblava que estava mancat de ritme de competició, ara ja el veiem amb més xispa i més a prop dels llocs capdavanters, va acabar just per darrera del gran Eliseo. Aquest cap de setmana sense competir l’hi anirà bé per descansar i agafar energies pel mes de desembre! Vaja, havia comentat que arribaríem fins dimarts?, doncs ja hi som... J amb puntualitat quasi britànica, a les 12 del migdia s’inicia la roda de premsa a Toro per fer pública la selecció. Com esperàvem, la Judit hi és!!, se li presenta la gran oportunitat d’aconseguir medalla per equips en una competició continental, tant bo, que així sigui. M’oblidava, la Yolanda també va anar a Soria!, però en aquest cas de turista J i de fotògrafa. Fins a la propera!! Salutacions, Pere.